2021 12 31-Pic de Bure

Dificultat= AD-, secció exposada S3. El plateau esta envoltada per penya-segats, perillós en episodis de boira, i possible caiguda de pedres en temps càlid.
Temps global: 8h

Bibliografia: SKI DE RANDONNÉE. ISÈRE. Editions Olizane. Itinerari 32. Mapa 3337 OT Dévoluy.

Es tracta d’un cim que crida l’atenció des de la vall de St Etienne-en-Dévoluy, pel seu perfil característic de penya-segat de 600metres i que conforma el “logo” de la estació de esquí de la Dévoluy, també ho són les gegants antenes parabòliques que escodrinyen l’univers, i que donen un espectacle digne d’una pel·lícula de ciència ficció com Star-Wars.

Sortim des de la base del telefèric del IRAM a 1.485m (accés per carretera des de Saint Étienne-en-Dévoluy en direcció a l’Enclus i després indicadors de “télepherique Bure” o I.R.A.M.), que funciona únicament com a muntacàrregues per al abastiment del observatori.

La orientació de la vall i la orografia dels circs, amb marcats penya-segats, fan que el sol no el veiem fins que sortim al plateau de Bure. Les condicions de neu han minvat espectacularment per culpa d’una pluja de més 24hores els dies anteriors, però la neu no resta del tot congelada per la temperatura que no ha estat molt baixa. Sortim amb els esquis als peus des del aparcament resseguint la pista, tot tallant alguns dels revolts.

A la segona torre del telefèric, el mapa marca un gir a l’Est segons el traçat d’hivern per entrar per la vall que segueix el Plate longe/Coste Belle, però nosaltres seguim pujant recte per la vall, com el GR d’estiu, en la mateixa direcció que el cable del telefèric. Des d’aquest itinerari es veu la entrada de la “Traversée Héroïque”, una de les múltiples cavitats que hi ha al massís i que alguns itineraris hi passen a través seu .

Al venir directes de la vall, hem de girar a l’Est per mirar d’encarar el flanqueig el més còmode possibles. Finalment, posem grampons per passar amb seguretat donat que hi ha pendent i passem per sobre d’una barrera rocosa, S4 durant 100m, la resta S3. És el pas clau de l’itinerari.

Tornem a posar esquis i ganivetes fins a trobar-nos el petit circ que ja dona al plateau i es veu la base del telefèric. Al no tenir neu en una diagonal molt llarga que ens hagués permès quedar molt aprop del coll, pugem pel fons de la coma pel que ens obliga a pujar amb grampons de forma més directe fins a vèncer el coll (marques del camí d’estiu pintura groc i vermell). Abans de superar el coll, ja veiem com treu el nas la primera parabòlica platejada.

Per fi, ens toca el Sol!!! Dubtem si acabar fent el cim de Bure que es veu molt aprop i amb poc desnivell. Finalment ens animem confiant en que baixarem per la estació d’esqui...però a mida que enfilem el camí...veiem que està més lluny del que sembla. A pilota passada una recomanació per guanyar temps, és treure pells, ja que tenim quasi 1’5km de lleugera baixada en línia recta, fins a arribar on semblen els fonaments de més instal·lacions. Ens quedem sorpresos per una sifonada poc pronunciada que no ens esperàvem. Ara si, ens queda algo menys de 1km i 200m de desnivell per assolir el cim de Bure.

Som conscients que anem tard, però confiats de poder escurçar molt en temps i dificultats baixant per la estació superior de la Dévoluy utilitzant el pas de la Fenetre, ja que de l’altre manera ni haguéssim plantejat fer cim, ja que previsiblement haguéssim baixat els dos trams més costeruts de nou amb grampons per la seguretat del grup.

Poc temps tenim per contemplar les antenes, i ni tant sols ens dona temps de fer foto de grup, si no volem menjar el raïm al plateau de Bure.

La baixada per la Fenêtre de la Cluse és fàcil. La trobem amb neu fonda i transformada al haver tocat el sol. El pas està equipat amb passamans entre estaques i un cable, per a facilitar la pujada al que sembla un accés concorregut pel costat de l’esperó de la Cluse. És un accés molt més fàcil que pujar per la línia del telefèric...de fet hi puja molts excursionistes a visitar el plateau de Bure i el mateix cim. Baixem amb grampons.

Un cop baixem els primers metres a peu del pas de la Fenetre, i traíem el nas per la vessant Nord...ja divisem les pistes que ens facilitaran enormement la baixada. Curiosa també la cavitat que atravessa el dent de roca que deixem a l’esquerra. Són les 16:45 i ja estan començant a tancar els remuntadors superiors.

Gràcies als companys podem recuperar els cotxes des del pàrquing de la Super-Dévoluy.

Malgrat que potser no era la millor època de l’any (recomenat Febrer-Maig segons llibre) ni les condicions de neu per pujar/baixar per la Combe de Ratin (no vàrem trobar a ningú amb esquis, ni traces recents), vàrem gaudir molt d’un itinerari singular dels Alps.

*IRAM: institute Radio Astronomie Millimétrique. Institut de recerca de radio astronomia, com a objectiu la exploració del univers i l’estudi del seu origen i evolució. Actualment té 15 antenes parabòliques.

En aquest telefèric es produí un tràgic accident en la que varen morir 20persones al caure la cabina el juliol del 1.999, ho podem comprovar només arribar al pàrquing on un monòlit recorda el nom i fotografia de les 20 persones. Als pobles han quedat profundament marcats per la tragèdia donat que, d’alguna manera o altre, van perdre algun familiar o amic, ja que al estiu treballaven moltes persones locals al observatori, mentre que al hivern ho feien treballant a les pistes d’esquí.